Després que no es celebri la cimera sobre l’habitatge a Barcelona per motius de seguretat, Catalunya torna a veure com és l’escenari d’un thriller polític maquiavèlic. Serà veritat que estem en guerra?
Dic que anomenàvem oasi català perquè el mot es referia justament a la resta de política d’Espanya: La campanya política que es feia aquí no volia tenir res a veure amb algunes de Madrid, basades en actituds destructives i en el desprestigi.
I és justament en el què ha caigut CiU al presentar-nos un DVD on es presenten “Imatges reals dels 3 anys de Tripartit” que ens recorden casos com la corona d’espines, l’enfonsament del Carmel, la reunió de Carod amb ETA o el caos de l’aeroport del Prat. Una nova manera de fer campanya política que, juntament amb la caràtula del “documental” que, mostrant a Saura, Carod-Rovira i Maragall amb Montilla de fons a la foscor, firma amb la frase “ Quan el preu de la lluita del poder és un país”, només demostra que per al poder es pot arribar a qualsevol cosa i que la publicitat electoral té molt poc de joc net, basant-se més en el desgast a l’oponent que en la presentació de les pròpies propostes electorals.
Però aquest DVD no perjudicarà la imatge que tenia CiU fins ara? Personalment, sempre havia considerat CiU un partit seriós , amb una política respectable i una manera de fer bastant reflexiva. Ara se’m mostra una nova vessant d’aquest partit, que cau en la línia de la crítica i la magnificació de xocs puntuals, com també en el cinisme, apropant-se una mica ( i sense ànims de comparar cap partit) als documents FAES.
Ja és sabut que els símbols en la política són molt importants, i aquests símbols són els que CiU utilitza per a fer la crítica al Tripartit, però cal arribar a l’extrem de parlar de conspiracions polítiques? Cal encara recordar que mostrar un tros de veritat no significa veure la veritat sencera? Que hi ha matisos i omissions que també poden ser mentides?
Segons Artur Mas, cal recordar als catalans “Què no es pot tornar a votar l’1 de novembre”. Per què no ens recorden per què cal votar a tal o qual partit? Per què no ens ofereixen una proposta que sigui la millor, en lloc de dir-nos que ells no són pitjor?
0 Responses to “Intrigues i foscor a Catalunya”
Post a Comment