Cap missatge és transparent, tot és fruit de la intencionalitat.
Aquesta premisa, que ens pot semblar fins i tot exagerada o "conspiranòica", és una de les normes que es compleix, no només en un mitjà tant extens com són els mitjans de comunicació, sinó que fins i tot dins nostre, en els nostres pròpis somnis, com va apuntar el passat dimarts 10 d'octubre, el professor Eduardo Peñuelo a la conferència que va fer titulada " Lectura de un sueño onírico cinematográfico".
A la conferència, Peñuelo ens va presentar diferents pistes per a descobrir la cara amagada dels missatges, mostrant-nos que cadascún d'ells té un sentit explícit i un de manifest.
Això, que es pot observar al interpretar els somnis (com es va fer a la conferència amb la pel·licula Fresas Salvajes) també es pot fer amb les notícies, la publicitat o la moda, analitzant el procés d'associació, el principi de repetició, el desdoblament etc. , comprovant, així, que la majoria de coses són simplement un símbol per a sentir-nos identificats amb un grup, fer creure alguna cosa o demostrar-ne alguna altra.
Així la Televisió, entre d'altres mitjans, ens ofereix símbols amagats sota les marques publicitàries: la riquesa, maduresa o l'estatus social es troben amagats sota diversos models de cotxes i mots com esportiu, familiar, cool, segur, etc. A les notícies els símbols es poden trobar en l'ús de diferents sinònims, l'ordre o la col·locació de la informació mateixa: col·locant a la mateixa plana del diari una notícia sobre ultranacionalistes i una sobre ERC pots crear una gran càrrega simbòlica.
El significat de les coses s'ha d'entendre tenint en compte que tenen una cara amagada, i sabent que aquest contingut pot ser, anant a extrems, perillós en alguns casos i falaç en molts d'altres.
Un exemple recent sobre el significat amagat de les coses podriem trobar-lo en el documental fet per CiU, ConfidencialCat, on el missatge explicit és " que els catalans han de saber la veritat d'aquests tres anys" però que amaga un missatge ocult, i és que arriben les eleccions, i cal fer que els votants es decantin per CiU.
Aquesta premisa, que ens pot semblar fins i tot exagerada o "conspiranòica", és una de les normes que es compleix, no només en un mitjà tant extens com són els mitjans de comunicació, sinó que fins i tot dins nostre, en els nostres pròpis somnis, com va apuntar el passat dimarts 10 d'octubre, el professor Eduardo Peñuelo a la conferència que va fer titulada " Lectura de un sueño onírico cinematográfico".
A la conferència, Peñuelo ens va presentar diferents pistes per a descobrir la cara amagada dels missatges, mostrant-nos que cadascún d'ells té un sentit explícit i un de manifest.
Això, que es pot observar al interpretar els somnis (com es va fer a la conferència amb la pel·licula Fresas Salvajes) també es pot fer amb les notícies, la publicitat o la moda, analitzant el procés d'associació, el principi de repetició, el desdoblament etc. , comprovant, així, que la majoria de coses són simplement un símbol per a sentir-nos identificats amb un grup, fer creure alguna cosa o demostrar-ne alguna altra.
Així la Televisió, entre d'altres mitjans, ens ofereix símbols amagats sota les marques publicitàries: la riquesa, maduresa o l'estatus social es troben amagats sota diversos models de cotxes i mots com esportiu, familiar, cool, segur, etc. A les notícies els símbols es poden trobar en l'ús de diferents sinònims, l'ordre o la col·locació de la informació mateixa: col·locant a la mateixa plana del diari una notícia sobre ultranacionalistes i una sobre ERC pots crear una gran càrrega simbòlica.
El significat de les coses s'ha d'entendre tenint en compte que tenen una cara amagada, i sabent que aquest contingut pot ser, anant a extrems, perillós en alguns casos i falaç en molts d'altres.
Un exemple recent sobre el significat amagat de les coses podriem trobar-lo en el documental fet per CiU, ConfidencialCat, on el missatge explicit és " que els catalans han de saber la veritat d'aquests tres anys" però que amaga un missatge ocult, i és que arriben les eleccions, i cal fer que els votants es decantin per CiU.
0 Responses to “La interpretació oculta en els MCM”
Post a Comment