Comunica't!

El passat novembre l observatori de Mitjans del Col·legi Professional de Periodistes de Galicia va publicar un document sobre comunicació i gènere. Al document s exposaven els resultats i conclusions del Fòrum Internacional sobre Comunicació i Gènere celebrat entre el 9 d octubre i el 25 de novembre de 2006 extreia les següents conclusions:
Segons el Fòrum Internacional sobre Comunicació i Gènere, els mitjans de comunicació fan una evident invisibilització de la dona. Això que es podria negar amb alguns números queda evident mirant fixament aquests: l increment de dones als mitjans de comunicació va augmentar tan sols de un 17% l any 1991 a un 21% el 2001. En 10 anys tansols un 4% ens mostra la poca iniciativa i intent de que aquest fet canvii.
Però aquí no queda tot, a més la dona que surt als mitjans es troba en les feines menys valorades, a part d haver de lluitar amb el prototip que la publicitat estereotipa del que ha de ser el femení i què el masculí. Així trobem que l estereotip masculí i el femení estan basats en la desigualitat amorosa i que la publicitat presenta a la dona com a un objecte sexual i una persona preocupada simplement per la bellesa. Més encara, no mostra la nova cara de la dona, osigui l augment de llibertat economica i d autonomia que aquesta ha aconseguit al llarg dels anys, sinó que ens ensenya a una dona típica de la societat patriarcal, amb els valors d una dona que tansols està a casa amb la familia i vigilant els nens i que espera al seu marit, que és el que porta tot el pes econòmic de la familia. D altra banda també ens aoprta una visió de bellesa totalment irreal, on les dones de veritat queden exluïdes, o apareixen com a "dones de ferro" o masculinitzades, ja no són dones. El llenguatge sexista i genèric també és un dels punts que el Fòrum ha considerat important esmentar degut a l alt contingut d aquest en els mitjans.
Aquest document estarà obert en un fòrum virtual de la pàgina web de l'Observatori (www.observatoriodosmedios.org) fins el 15 de gener perquè tothom que vulgui faci els seus comentaris de cara a una publicació definitiva.

A M'agrada / No m'agrada hi ha un total de 7 escenes diferents. A cada escena s'hi desenvolupa una petita història relacionada amb el fil conductor principal que està basat en les coses o activitats que més agraden als artistes o, per contra, les que més els costa fer. A partir d'aquest punt, es desencadenen els diferents números musicals. Algunes de les activitats escenificades que agraden als artistes són viatjar, anar mudat, ballar o reconciliar-se amb les persones que estimen. Les que no agraden són treballar, les guerres i les discussions.

A banda de les diferents escenes, també es realitzarà a l'inici de l'espectacle una actuació de l'orquestra de Fupar, una agrupació formada per 12 músics que també pertanyen al grup Protagonistes Nosaltres. Després de la música en directe, una de les artistes recitarà un poema.

La finalitat d'aquestes actuacions és integrar socialment les persones amb disminució psíquica mostrant els seus potencials, aptituds i habilitats a la societat. També es vol potenciar la convivència social i l'amistat i aprofundir en l'autoestima a través del reconeixement directe del públic. El grup de teatre serveix doncs, no només per a que els nois que el formen sentin que són útils i es vegin valorats, sinó per a que els seus familiar i tothom en general vegi fins on es pot arribar i tot el que es pot fer malgrat tenir una petita dificultat psiquica o física.

Una novetat d'enguany és l'actuació d'un grup convidat, anomenat "L'espurna", que ve des de Gandia. Es tracta d'una Fundació a qui fa unes setmanes els protagonistes van visitar a la seva localitat i els van representar l'obra M'agrada / No m'agrada. En aquesta ocasió, els convidats són aquests artistes valencians que, aprofitant l'avinentesa, oferiran el seu propi espectacle.

Aquest festival es realitza des de l'any 1974. En els seus inicis, era una successió d'sketchs, cançons i interpretacions musicals però, des de fa sis anys s'ha donat un tomb nou a l'espectacle i ara se segueix un eix temàtic que va donant pas a les diferents escenes. Si enguany el fil conductor són les coses que ens agraden i les que no ens agraden, altres anys ha estat la vida a unes golfes, una plaça d'una ciutat, un museu, entre d'altres espais.

Divendres 1 de desembre va tenir lloc una conferència sobre el Canal 5 Guatemaltenc, el primer canal que emet programació en llengua maia i la televisió indigena pionera a l'Amèrica llatina.
La conferència va comptar amb la presencia del director d'aquest Canal pioner, Elvin Donaldo Ajquejay Miculax, que va explicar el projecte i va deixar ben clar que " La manifestació de la pròpia identitat és la única forma de ser original".
La iniciativa de crear el Canal 5 parteix en un primer moment degut a la necessitat de fer alguna cosa contra les polítiques lingüístiques guatemalteques, que han girat sempre en torn una única llengua, el castellà, i han marginat així a més de 20 llengues maies, com són el xinca o l'arífona.
Canal 5 el que farà doncs és emetre treballant sobretot en 4 llengues maiesb ( llengues que han patit un fort retroces malgrat la resistència lingüística feta per la comunitat indigena, que de forma minoritària encara impedeix l'extinció d'aquesta font de riquesa i cultura) tot i que mantenint també un espai en castellà llengua que " ens comunica a tots" segons Elvin Donaldo.
La població indigena rep doncs amb moltes expectatives aquest projecte, que s'ha fet esperar 3 anys des que es va adjudicar la frequència a l'Academia de las Lenguas Maias, acadèmia que gestiona el canal.
Segons el Elvin Donaldo aquestes expectatives responen en gran part al fet que els indigenes tenen escàs accés als mitjans de comunicació del país. Això significa que no tenen ni veu ni vot, que de fet no tenen ni dret a aparèixer en aquests mitjans. El director manifesta que "Una democràcia comporta que totes les persones s'impliquin en els mitjans, estiguin informats i puguin tenir veu per difondre la seva cultura" i això és el que es pretén fer amb aquesta iniciativa, tot intentan també posar fi al racisme i a la discriminació social, defensant els drets dels indígenes i intentant millorar la vida d'una població que está fortament desequilibrada, de la qual el 5% és propietária del 80% de les terres i on no hi ha cap mena de mitjà per a contradir aquesta estructura.
Un projecte al que cal donar suport, un projecte que promet una educació i formació a la nació i sobretot un projecte que no només mostra sinó que a més critica, un fet molt necessàri en una societat on es dóna una desigualtat tan gran i on s'intenta fer el posible per amagar-ho.