Des de finals de la segona guerra mundial, a Europa i al món en general, es va veure la necessitat d'una unió entre països; la necessitat d'unes pautes o normes per a millorar la convivència, el nivell de vida i les relacions entre cultures, societats i governs. Així es van crear diverses organitzacions de cooperació, com són la ONU o la OCDE.
La ONU ( Organització de les Nacions Unides) és la organització internacional més gran del món i la seva tasca és la de donar consell i decidir sobre temes importants i administratius. La OCDE, en canvi, es tracta d'una organització de cooperació internacional formada per 30 països desenvolupats. L'objectiu d'aquesta organització és el de coordinar les seves polítiques economiques i socials, promovent el treball, la millora del nivell de vida i el creixement econòmic.
Un altre dels elements importants alhora de veure el desenvolupament i la millora del nivell de vida dels països és l'IDH (Index de Desenvolupament Huma). Aquest index és una medició que fa de cada país el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament i on mesura l'esperança de vida al néixer, la taxa d'alfabetització en adults i la de matriculacions en l'educació primària, secundària i terciària per a saber el nivell d'educació, i la mitjana del PIB per càpita per a veure el nivell de vida digne.
Amb aquests elements es pot saber així si un país s'està desenvolupant, si necessita ajudes, en què se'l pot ajudar, etc.
Un dels elements que ha contribuït a fer veure la necessitat d'aquestes organitzacions és l'anomenada societat de la informació, que juntament amb el coneixement compartit, fan que la incrementi l'atenció dels ciutadans, fent que coneguin i valorin els seus drets i obligacions.
Malgrat tot, Espanya no és dels països que pugui estar orgullos de la seva gestió en la societat de la informació, i és que porta un retard respecte gran part d'Europa. El Pla Ingeni 2010 previst pel govern però, dóna 4 anys per acabar amb aquest retard i atrapar a Europa, i pretén que s'arribi a un 60% de cases conectades a internet i un augment del 25% anual en presupostos d'investigació.
Cal veure doncs, que és necessària la societat de la informació, com també el coneixement compartit, que ens permeten tenir valors, normes, educació, etc. en un món cada cop més proper degut a la gran rapidèsa de les noves tecnologies de la comunicació, Un món que cada cop està més globalitzat i on no hi han de cabre les diferencies abismals de desenvolupament, ni la precarietat ni la falta de drets humans. Cal aprendre que com més educació hi hagi, i per tant més coneixement compartit, hi haurà més i millor desenvolupament.
La ONU ( Organització de les Nacions Unides) és la organització internacional més gran del món i la seva tasca és la de donar consell i decidir sobre temes importants i administratius. La OCDE, en canvi, es tracta d'una organització de cooperació internacional formada per 30 països desenvolupats. L'objectiu d'aquesta organització és el de coordinar les seves polítiques economiques i socials, promovent el treball, la millora del nivell de vida i el creixement econòmic.
Un altre dels elements importants alhora de veure el desenvolupament i la millora del nivell de vida dels països és l'IDH (Index de Desenvolupament Huma). Aquest index és una medició que fa de cada país el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament i on mesura l'esperança de vida al néixer, la taxa d'alfabetització en adults i la de matriculacions en l'educació primària, secundària i terciària per a saber el nivell d'educació, i la mitjana del PIB per càpita per a veure el nivell de vida digne.
Amb aquests elements es pot saber així si un país s'està desenvolupant, si necessita ajudes, en què se'l pot ajudar, etc.
Un dels elements que ha contribuït a fer veure la necessitat d'aquestes organitzacions és l'anomenada societat de la informació, que juntament amb el coneixement compartit, fan que la incrementi l'atenció dels ciutadans, fent que coneguin i valorin els seus drets i obligacions.
Malgrat tot, Espanya no és dels països que pugui estar orgullos de la seva gestió en la societat de la informació, i és que porta un retard respecte gran part d'Europa. El Pla Ingeni 2010 previst pel govern però, dóna 4 anys per acabar amb aquest retard i atrapar a Europa, i pretén que s'arribi a un 60% de cases conectades a internet i un augment del 25% anual en presupostos d'investigació.
Cal veure doncs, que és necessària la societat de la informació, com també el coneixement compartit, que ens permeten tenir valors, normes, educació, etc. en un món cada cop més proper degut a la gran rapidèsa de les noves tecnologies de la comunicació, Un món que cada cop està més globalitzat i on no hi han de cabre les diferencies abismals de desenvolupament, ni la precarietat ni la falta de drets humans. Cal aprendre que com més educació hi hagi, i per tant més coneixement compartit, hi haurà més i millor desenvolupament.
0 Responses to “La importància del coneixement compartit”
Post a Comment